ARXIU DE TRADICIONS POPULARS
LA CREENÇA EN BRUIXES
...antigament la gent creia força en l'existència de bruixes, a les quals era atribuïda la causa de certes malvestats o la raó d'alguns mals averanys. Les pobres dones que eren inculpades o titllades de cometre actes de bruixeria, eren lliurades a la justícia o tribunal. Aquest instruïa un procés i es rebien informacions. Casos es donaren a Espanya en què els ministres de la justícia fins turmentaven les pobres víctimes, per tal que declaressin el que feien, i encara el que no feien.
Sembla que en el segle XVII la qüestió de les bruixes estava quelcom de moda. Llegeixo que, el 1610, se'n processaren moltes a Logroño. Al Llussanès se'n féu famosa una, cognomenada "la Napa". L'any 1618, Arnau de Febrer, procurador fiscal de la cort del veguer del Llussanès, va denunciar al dit veguer que pocs anys abans havien estat sentenciats a mort molts bruixots i bruixes a Urgell, Segarra i altres punts de Catalunya, tots els quals "havien estat coneguts per un senyal que tenien en l'espatlla, amb el qual senyal marcava el dimoni els dits bruixots i bruixes" (1)
Moltes poblacions aleshores s'alarmaren, en vista de tanta bruixeria, i la vila d'Igualada fou una d'elles; en una reunió del seu Consell secret i particular, tinguda als 24 d'octubre de 1618, els consellers assabentaren l'assemblea "que en la ciutat de Manresa y viles de St. Pedor y altres viles han enviat a sercar un home que, segons es diu, coneix les bruxes" (2) i els reunits acordaren anar a buscar aquell home endevinaire, i pagar les despeses que ocasionés mitjançant una aplega expressa i voluntària entre els veïns. Per a tots afers es delegaren els prohoms del consell micer, Jaume Amat i Miquel Santasusanna.
Ignoro si el trobaren o no, l'home que buscaven, però sí que semblava que els igualadins cridessin el mal temps, com se diu vulgarment, car els primers dies de gener de 1619 vingué a Igualada una vídua, anomenada Montserrada Serra, acompanyada de dos fills i el marit d'una neboda. Havia fugit de Moià, on estava domiciliada, perquè allí la tenien per bruixa: algun malèvol devia trametre'n la mala opinió de bruixa i de metzinera en què era tinguda, i la ficaren a la presó, no sense els consellers igualadins escriure al batlle i jurats de Moià, per tal que donessin antecedents.
La carta dels consellers igualadins, datada a 18 de gener, fou tramesa pel missatger Francesc Spiell, un dels prohoms del consell. La resposta de Moià vingué dient així:
"Que be'ls creuria que la dita Montserrada Serra, està infamada de dit delicte (de bruixa); emperò que no tenen ninguna prova que ella ho sia; que no saben que ninguna bruxa de les que son stades sentenciades per la justicia la hage acusada."
És curiosa la provatura que es feia per tal de conèixer (?) si una persona era o no bruixa. A Igualada, per l'acta del consell secret, tingut el 25 de gener de l'indicat any, es veu que a la Montserrada Serra li rentaren més d'una vegada les espatlles amb aigua beneita, però el senyal no apareixia sobre la pell. Vist aquest resultat, se li donà llibertat, i se la féu marxar de la vila, sots el pretext que hi havia vingut sense llicència dels consellers, puix que una ordinació vigent aleshores prohibia d'establir-se ningú dins la vila sense consentiment de l'honorable Consell.
A major abundament, els igualadins havien escrit una carta al notari de Vic, mossèn Joan Vinyes, explicant el negoci i preguntant si entre els processos de la baronia del senyor bisbe hi resultava alguna acusació contra la pobra Montserrada Serra. Per la curiositat que enclou la lletra, va ací copiada textualment.
"En les presons de aquesta vila stá presa y detinguda Montserrada Serra, viuda, de la vila de Mollá, inculpada de bruxa y metzinera; avem entés que V. m. te alguns processos de bruxes i metzineres que son estades condempnades en les viles de Artés, Sallent y altres llochs de les baronies del Sor. Bisbe de Vich; les quals, segons se diu ne an acusades altres; y com desitjam saber si dita Serra es culpable en lo dit delicte tant atrós, y sent ho, sia castigada; suplicam per ço si aquella es complice en los delictes, y essentho, avisarnos ab carta sua per lo primer portador trobará, y en ella posari un real fins en dos de port, perque la carta arribe mes prest en nostres mans; y sent la dita Serra culpable, se enviará aquí un home pera fer traure copia auténtica del que convindrá dels processos; que nosaltres ho rebrem en molta mercé. Ntre. Sor. com pot a V. m. (guarde). De Igualada a vint y quatre de Janer 1619. Los Consellés de Igualada. A mº Joan Vinyes, notari de la ciutat de Vich, que Nostre Señor guarde." (3)
Amb sentit pràctic i humanitari, els d'Igualada sembla que no esperaren pas la contestació de Vic. Mancats de tota classe de proves de culpabilitat per a castigar a la suposada bruixa, l'endemà d'escriure la carta van determinar de lliberar-la de la presó, com es veu de l'acta del Consell esmenat del 25 de gener.
Pobra de la persona que per un sis o un as començava a ésser sospitosa de bruixa! Se li esperava tot un calvari de tragèdies i un esdevenidor de penalitats o molèsties, encara que no arribés a sentir el pes fatal de la mà de la justícia.
Dedueixo fàcilment ésser una gran veritat ço que escrivia el Pare Feijóo: que en els temps i llochs on regnava la plaga de la bruixeria, existia molta credulitat en els que rebien les informacions, molta niciesa en els delators i testimonis i molta fatuïtat en els mateixos que eren tractats de delinqüents en aquell sentit.
GABRIEL CASTELLÀ I RAICH
(1) En la monografia Sabadell, d'Agustí Rius, publicada per la Biblioteca Sabadellenca, es llegeix que unes infelices i desvalgudes dones, acusades de bruixes, el 1619, foren penjades al porxo o cobert de la plaça.
(2) Arxiu Municipal d'Igualada, Registre de l'any 1618.
(3) Arxiu Municipal d'Igualada, Registre de l'any referit
