El Lluçanès i
d’altres: i tanmateix es mou!
Geògraf i demògraf
Xavier Rubio Cano
Manresa | 30·03·23 | 06:23
Cartell de benvinguda a Sant Feliu Sasserra, municipi
que, d'entrada, s'integrarà al Lluçanès OSCAR BAYONA
E pur si muove, diuen que va dir Galileu Galilei quan el Tribunal de
la Inquisició de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana el va obligar
a renunciar a la seva visió (copernicana) del sistema planetari on, per
ell, s’orbitava entorn el Sol, enfront la fe que els cossos celestes orbitaven
entorn la Terra. Doncs sí, una veritat (o doctrina de la fe) tant immutable,
com el model i lleis d’organització territorial de Catalunya
(LlOTC), tanmateix es mou. Ni tant com caldria, ni amb la celeritat
òptima. Però en les últimes setmanes i mesos hi ha hagut dues novetats.
Comencem per la realitat ja tangible.
El 7 de març passat, el ple del Parlament de
Catalunya aprovà la
llei de canvi d’adscripció comarcal i veguerial dels municipis de Torà i Biosca, perquè es puguin incorporar tant al Solsonès com a la Catalunya Central. El procés polític ha estat bastant llarg, i
l’institucional, l’adequat acomplint les lleis (LlOTC), però arribant on,
legítimament, van decidir ambdós ajuntaments: autodeterminant, sobiranament, la
seva adscripció territorial, a les necessitats
administratives i sòcio-econòmiques de la dinàmica de relació dels seus
habitants en l’espai real de les seves vides. Si busqueu les
declaracions dels opositors al canvi d’adscripció, podreu fer el màster de
l’imaginari que determinades visions polítiques i/o administratives tenen de
les LlOTC i entendreu, millor, la metafora de Galileu. Perquè,
precisament, des d’una perspectiva d’anàlisi territorial i geogràfica, allò que s’ha esdevingut amb Torà i Biosca és l’avantsala del que
podria esdevenir-se amb total coherència: la creació, administrativa, de la
comarca de l’Alta Segarra, conformada per municipis de l’actual Anoia (la gran majoria), de la Segarra i del Solsonès;
perquè tant la configuració de la Segarra i de l’Anoia, el 1936 i el 1987-88,
fou de les més discutibles i debatudes. Per tant, just després del Lluçanès,
junt amb el Baix Montseny (per entendre’ns ràpid Sant Celoni i entorns) i la
Baixa Segarra (Santa Coloma de Queralt i entorns) són de les realitats
territorials que necessiten una nova realitat administrativa.
«La realitat social, econòmica i cultural va una velocitat superior i amb
una dinàmica intensa i viscuda»
I el Lluçanès? Primer el govern expressà, mitjançant el
secretari de Governs Locals i Relacions amb l’Aran, la voluntat de
«desencallar» la creació de la comarca perquè fos realitat abans de les
eleccions municipals del 28 de maig. Setmanes després, i després de debatre-ho
amb les alcaldies dels Ajuntaments possiblement implicats, el govern rectificava, proposant un òrgan de
govern «transitori» que tindrà forma de mancomunitat amb la idea que la nova
comarca comenci a funcionar a partir del 2027. I, en un nou
gir, el 21 de març, el govern aprovà el projecte de llei pel qual es crearia la comarca del Lluçanès (amb Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant
Feliu Sasserra, Sant Martí d’Albars i Sobremunt), contemplant
la mancomunitat transitòria, la constitució efectiva abans de les municipals
del 2027, i donant opció Sant Feliu a decidir, abans de 31
de març de 2026 si s’integra al Lluçanès o roman al Bages.
Des del total respecte a les voluntats
governamentals i dels ajuntaments implicats en el procés de creació de la
comarca administrativa, en el cas lluçanenc (com en els que vindran) la meva opinió és favorable per tal que el fet administratiu
s’esdevingui, definitivament! Perquè la comarca,
geogràfica, natural, viscuda i sentida, és un fet, realment existent, i sigui
quan sigui, hauria de ser, també i definitivament, un fet administratiu! I quan
sigui ho farà amb una composició (la que en resulti) sense bloqueigs davant els
dubtes o els rebuigs de part dels municipis més perifèrics; perquè aquells
que no hi acabin confluint inicialment, molt probablement n’acabaran
sol·licitant l’adscripció i serà més d’hora que tard, atès que la nova
administració comarcal esvairà dubtes. Ni ara i ni aquí és on fer el memorandum
del perquè el Lluçanès és un comarca i de les vicissituds de perquè, fins ara,
no ho ha estat administrativament, perquè d’altres persones ho han fet i ho
poden fer i molt millor que jo.
Des del respecte a les voluntats governamentals i dels ajuntaments, en el
cas lluçanenc (com en els que vindran) la meva opinió és favorable per tal que
el fet administratiu s’esdevingui, definitivament!
Però si cal criteri d’autoritat experta (forana al
territori lluçanenc) escullo un nom i les seves obres: en Jesús Burgueño, De la vegueria a la província i
Història de la divisió comarcal de Catalunya. En termes de política
pública, la creació de la comarca administrativa (del Lluçanès i de les que
haurien de venir, com l’Alta Segarra) hauria de respondre a la
pregunta: les persones que viuen als municipis que poden formar part del
Lluçanès (que són més que les que són considerades ciutadanes) tindran,
amb la nova comarca administrativa, una millor atenció per l’administració? És
a dir, rebran millor política pública amb la nova comarca? Per cert, però que
és la política pública? De fet, la política pública té el seu origen en un
problema o una necessitat o bé no resolts o que pot ser millor resolts i/o
tenir una millor solució. No seria, també en sí, una
millor solució (per donar una resposta a un problema o necessitat no resolta)
la creació administrativa de la comarca del Lluçanès? Torno,
per si us heu perdut, amb la giragonça! No tindria, major i millor capacitat de
detecció de necessitats (i problemàtiques a resoldre) i de solucions per a la
millora, una comarca administrativa lluçanenca (que les actuals osonenca,
bagenca o berguedana i sense menystenir-les)? Si més no, capacitat d’ajust atès
que les polítiques públiques i la seva capacitat de resposta depenen de la
seva bona formulació, en els seus objectius factibles d’assolir, amb els
recursos adequats en el temps i amb les relacions entre actors i les seves
agendes i interessos. Per respondre a aquestes preguntes obertes, que es poden
plantejar des de la concepció de política pública, a març de 2023 tenim allò
que sempre és difícil d’obtenir quan es vol avaluar (abans d’implementar) una
decisió de política pública: el cas semblant, perquè exacte no pot ser perquè
tot és únic!
L’1 de maig
de 2015 es publicà al Diari Oficial de la Generalitat la creació de la comarca
administrativa del Moianès. Qualsevol dels dubtes i preguntes que es puguin
plantejar en relació a la creació de la comarca administrativa del Lluçanès, es
poden respondre a partir de l’experiència del Moianès! Lluçanès i Moianès no
són pas exactes, però força més semblants (entre ambdues) que amb el Pla de
l’Estany, l’Alta Ribagorça o el Pla d’Urgell, les tres anteriors comarques
creades administrativament (al ja llunyà 1987!).
Així es pot afirmar que les persones dels
municipis que formen part del Moianès (i que també són més les que són
considerades ciutadanes) tenen una millor atenció per l’administració
comarcal, reben una millor política pública, per una major i millor
capacitat adequada de detecció de necessitats (i problemàtiques a resoldre) i
de solucions per a la millora (sense menystenir les anteriors administracions
comarcals bagenca, osonenca i vallesano-oriental). I si tenien pors han desaparegut perquè el seu
Consell Comarcal col·labora i comparteix el que escaigui amb els anteriors o
d’altres. Òbviament que el Consell Comarcal és una eina administrativa, que de
per se, no neix amb una bona administració. Però el cas del Moianès demostra
que aquells territoris que han tingut projecte i voluntat, amb una eina modesta
(en termes administratius en comparació amb les Diputacions) com és
l’administració comarcal es fa molt més i millor per un territori que ja és una
comarca geogràfica, viscuda i sentida. Una darrera qüestió: existeix alguna
demanda en dissoldre la comarca del Moianès i/o d’adscripció dels seus actuals
municipis a les comarques anteriors? No, per tant funciona millor la comarca
administrativa del Moianès! Ja l’any 2015 s’obrí el debat i es tancà ràpid (com
ara) i el Lluçanès no ho fou, el Moianès sí... i l’experiència del Moianès
comarca administrativa avala , de totes totes, que el Lluçanès no només pot
ser-ho sinó ha de ser-ho perquè el resultat també serà positiu per les persones.
L’any 2000 vaig ser un dels vuit membres
de la Comissió d’experts pel procés de revisió de l’organització territorial de
Catalunya, creada pel govern a instància del consens de tots els grups del
Parlament de Catalunya. Aquella comissió
redacta un Informe, batejat pels mitjans com a Informe Roca (pel
cognom del President d’aquella comissió, en Miquel Roca i Junyent). Allà,
per unanimitat, es proposà la creació del Moianès; però la creació de la
comarca del Lluçanès, tot i el suport dels geògrafs, no tingué unanimitat (per
motius més politico-instrumentals que de fons i de realitat territorial) i
només es proposà com a sub-comarca. De la mateixa manera que el Moianès hagué
de trigar 15 anys pel reconeixement administratiu (essent proposada comarca) ara
el Lluçanès ja hauria compensat (fins ara amb 8 anys més d’espera que seran 12
el 2027) la seva «subcategorització» injusta, i precisament amb l’aval del camí
del Moianès comarca administrativa, definitivament també cal que n’esdevinguí a
efectes d’administració comarcal.
La realitat social, econòmica i cultural va una
velocitat superior i amb una dinàmica intensa i viscuda; l’ administració i la
política és lenta i carregada d’obstacles per interessos no pas col·lectius
sinó de pèrdues i guanys de molles de poder, quan la qüestió és el pa sencer
del bon govern. Seguint, i acabant, a la manera de l’Ovidi
Montllor: «Tot era de tothom. Perquè vull! Perquè tot és de
tots! I acabo la cançó. Perquè vull! Tot comença en un mateix!»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada