EPISODI DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ A NULES
La Guerra de Successió a la corona espanyola (1701-1715) va tenir un caràcter internacional. A més de la successió de Carles II s'hi dirimia el poder de les potències europees. Els territoris de la Corona d'Aragó van apostar per la causa de l'arxiduc Carles III d'Àustria, qui fou proclamat rei del Regne de València a Altea, després que Joan Baptista Basset prengués la població al mes d'agost de 1705.
La guerra tingué diverses alternatives i acabà amb la victòria de Felip V i la pèrdua dels furs aragonesos, valencians, baleàrics i catalans.
La guerra tingué diverses alternatives i acabà amb la victòria de Felip V i la pèrdua dels furs aragonesos, valencians, baleàrics i catalans.
Voldria comentar un episodi protagonitzat pel general Peterboroug en què apareix la vila de Nules:
El 28 de desembre s'inicia el setge borbònic a Sant Mateu, setge que acabà el 9 de gener de 1706 quan es presentà a prop de la població un exèrcit comandat per Peterborough. El Conde de Las Torres ordenà una retirada cap a València a tota pressa. Els austriacistes entraren a Sant Mateu i aconseguiren provocar el desordre en la retirada de l'exèrcit borbònic.
El dia 12 de gener, les tropes borbòniques en retirada des de Sant Mateu i comandades per Cristóbal de Moscoso Montemayor y Eslava, Conde de las Torres de Alcorrín, van cremar Vila-real.
Aquests fets ens els explica Agustín López de Mendoza de la següent manera:
Cap al dia 13 les tropes de Peterborough arribaren a Nules, vila favorable als borbons, on van ser rebudes amb descàrrega de fusells. Peterborough demanà de parlamentar amb el magistrat en cap i li informà que desitjava venjar la crema de Vila-real ocorreguda el dia anterior, que faria el mateix amb Nules si no es rendien en sis minuts i que l'artilleria començaria a disparar sense quarter contra la població. Nules es rendí sense disparar cap més tret.
El dia 12 de gener, les tropes borbòniques en retirada des de Sant Mateu i comandades per Cristóbal de Moscoso Montemayor y Eslava, Conde de las Torres de Alcorrín, van cremar Vila-real.
Aquests fets ens els explica Agustín López de Mendoza de la següent manera:
...y el Conde de las Torres movió su campo contra la villa de San
Mateo, que rehusó sujetarse, pero sin artilleria que abriese en sus
murallas camino para entrar en ella. Guarnecíanla pocos ingleses,
que tuvieron la precaucion de tapiar las puertas, con que fué inútil
el intentar romperlas con destrales, y como las muchas aguas que
sobrevinieron inutilizasen tambien el uso de las minas, hubo este
General de desitir de la empresa con sola la ventaja de haber desecho
el socorro del paisanaje, que intentaron introducir á los sitiados
los de Villarreal...
...En fin, marchó el conde á Villarreal, cuya
villa le negó la obediencia, y trató este jefe de forzarla. Sus
fortificaciones consistian en una simple muralla y su guarnicion en
solo naturales, que aunque tuvieron ardimiento para popnerse en
defensa, les faltaban experiencias para dirigirla; así olvidaron lo
que salvó á los de San Mateo, que fue el terraplenar las puertas,
que faltándoles ese reparo, fueron fácilmente rotas con destrales.
Hizo con gallardía esta operación la infantería, y no fe¡ué
menor la con que se arrojó en las calles, que imitaron los dragones
de Canredon, mas la oposicion fué desesperada, sin que las mujeres
de tejados y ventanas cediesen á los hombres en el esfuerzo, mas
finalmente prevalecieron las tropas al paisano, y se hizo en él
ejecucion rigurosa sin diferencia de edad, sexo, ni estado,
sacrificándose todos al furor del soldado, ménos las religiosas y
pocos que, retirándose á una torre, capitularon las vidas. Costóles
muchas á las tropas y por lo ménos se perdieron 300 hombres entre
muertos y heridos en la expedicion, y de ellos muchos oficiales1
Cap al dia 13 les tropes de Peterborough arribaren a Nules, vila favorable als borbons, on van ser rebudes amb descàrrega de fusells. Peterborough demanà de parlamentar amb el magistrat en cap i li informà que desitjava venjar la crema de Vila-real ocorreguda el dia anterior, que faria el mateix amb Nules si no es rendien en sis minuts i que l'artilleria començaria a disparar sense quarter contra la població. Nules es rendí sense disparar cap més tret.
Podem llegir aquesta història per mitjà de la narració de Charles Mordaunt, Lord Peterboroug (1658-1735).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada