Translate

dijous, 16 d’agost del 2018

Estiu amb els clàssics





                               
JAUME ROIG (1402?-1478)



No sabem si va nàixer a la ciutat de València o si hi va arribar amb pocs anys. Seguint l’exemple del pare, també metge, estudià medicina a l’Estudi General de Lleida.
A València es dedicà plenament a la medicina i hi va tenir un gran prestigi profesional. Entre 1450 i 1462 fou administrador de l’Hospital d’En Clapers, i en 1468 va administrar l’Hospital dels Innocents.
La seva trajectòria el portà a ser elegit Conseller de la Ciutat, l’any 1456.
L’any 1459 Jaume Roig va fugir de la pesta que assolava la ciutat de València i es refugià a la vila de Callosa d’En Sarrià o d’En Bou,vora el Guadalest, de la qual el seu nebot Baltasar Bou era senyor. En aquesta vila va escriure la seva novel·la l’Espill, dedicada al seu Nebot Baltasar Bou.
Al llibre IV de l’Espill, el protagonista peregrina als monestirs de Catalunya i del País Valencià:


                                    Aquell estiu
io fiu ma via                ves la mongia
ben ermitaña,              la catalana
damunt Falset,            deçà Poblet,
qui es diu Cartoixa[1]     on la gent coixa
puja amb afany.           Qualque mig any
io hi aturí                      on aporí,
ab lo prior                     (bon confessor)
examinant                     rominanat
ma consciencia.            La penitencia
haguí finida.                  De la llur vida
fui molt content,            e certament
vestit m’hi fóra             si la traidora
de bigamia,                 tal com la mia,
tant no en vedàs         que m’ordenàs
 missa dir.                    Al monestir
dona hi entràs             ni s’acostàs
nunca n’hi veren.         Ans me digueren
que la reïna                 dona Marina,
desafainada,                una jornada
sols per mirar                hi volc entrar
ab ses donzelles           Claustra, capelles,
quant calcigaren            tot ho llavaren
e fort ragueren;              ells mai ixqueren
del cor, tancats.             Molt són guardats
d’ocasió.                         D’oració
ells me’n mostraren;       molt m’endreçaren
per llur virtut                    lo temps perdut
que l’esmenàs;                que ordenàs
lo venidor,                       vivint millor,
me consellaren.              Tots m’abraçaren
e m’oferien                      Déu pregarien
per mi tostemps.             De tots ensems
pres comiat.                    Per Déu guiat  
ves Santes Creus,          ab moltes neus
e prou gran fred               fui a Poblet;
camí ferrat                        a Montserrat,
prop Tarragona,              fui a Vallbona.
¡Quin monestir                per convertir
tot pecador!                   Per la fredor
molt me cansà                Benifassà
e Vallivana.                     Fui per la  Plana
e per la Vall,                  ab gran treball,
a Vall de Crist.               Quan haguí vist
io Portaceli,                     cert fui a l’eli
de cansament,                mas certament,
segons mon vot,              res pus devot
ni més compost,              lloc pus dispost
en tots no viu.                  Amb raó es diu
del cel la porta.                Cert no hi és morta
la continència;                 de l’abstinència
ells han la suma;              mai carn hi fuma,
ni a llur costa                    dona s’acosta.
Bé hi reposí                      fins deposí
lo llassament                    d’ells molt content,
enamorat                          de llur bon grat,
cinta ma espasa,              torní’m a casa,
 on io hui stic                    en pau, vos dic.

Monestir de Poblet


Escala Dei










Santes Creus


Montserrat



Vallbona



Benifassà




Vallivana




Portaceli






[1] Cartoixa de Scala Dei

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada